Escolteu s'acosta ja
el temps de saber tots la veritat,
temps de que el lleó no ataqui l'anyell,
de fer rendir les armes amb l'amor
i collir-ne tots les roses.
La pau serà el el nostre estandard.
No en dobteu pas ja arriba!!
Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar?
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans de que no en quedi cap?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent. (bis)
Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu entorn
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.(bis)
Si tingués la màgia d’un mag de les bales faria flors, dels fusells, trombons i fagots i dels trons, poemes d’amor. Si tingués la màgia d’un mag de la gana faria blat, dels canons, prismàtics gegants i dels tancs, camions de gelats. Si tingués la màgia d’un mag, dels soldats en faria clowns, dels tinents, ocells de paper, ballarines o castellers. Si tingués la màgia d’un mag, de les mines faria daus, de les bombes, jocs malabars i dels corbs, coloms de la pau.